Josep Corcoy i Guinart venia d’una família de carreters, era originari d’Olot i es va instal•lar a Girona. Va fundar una empresa de transports l’any 1896, quan ja estava casat i tenia una filla de 4 anys.

Amb alguns carros que van portar d’Olot van començar un petit negoci de transport de gra, trastos, mercaderies, mobles i, més endavant, tot el que podia arribar a Girona per tren.

La seva filla gran, Margarida, es posà a treballar en l’administració de l’empresa l’any 1908 quan tenia 16 anys. L’empresa ja disposava d’un encarregat del magatzem per les entrades i sortides de mercaderies, un matalot jove   pels cavalls, dos dependents al despatx per les feines dels trens i facturació, i uns quants carreters. Es feien transports a Barcelona amb carros de sis cavalls, i es tardava una setmana per anar i tornar.

A l’ inici dels anys vint, els locals i magatzems es traslladaren a la carretera de santa Eugènia, al costat de les estacions de tren de Barcelona i d’Olot.

El propietari volia deixar l’empresa en herència al seu fill Josep, però aquest morí mentre feia el servei militar a Melilla, i la va heretar Margarida Corcoy i Jofre. Des que va morir el seu pare l’any 1933, va ser la mestressa de la casa que ja dirigia des de feia uns quants anys. Per mantenir el nom de Corcoy, el nom que li posaren a l’empresa fou Transports Corcoy, nom comercial que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Llavors hi va haver la guerra civil, i el transport es va col•lectivitzar. El marit de Margarida estava malalt i va morir en plena guerra. Van ser temps difícils i, després d’això, Margarida i la seva filla gran Maria del Tura de Blas i Corcoy, que tenia vint anys, van recomençar el negoci, amb carros i cavalls cedits per parents i coneguts. La feina no va faltar i en poc temps es varen recuperar clients, treballadors i mitjans. Al cap de poc temps, l’any 1943, la pubilla es va  casar amb en Josep Riuró i Llapart, i junts van agafar les regnes del negoci que creixia i s’ajustava als temps canviants.

A finals dels anys quaranta es van canviar els carros i cavalls per camions i camionetes. En Josep Riuró va ser el primer xofer amb carnet de camió de la casa, i bona part dels treballadors van  aconseguir reciclar-se i adaptar-se al canvi social que això va implicar. Les quadres de cavalls es varen tancar i va caler ampliar espais per deixar-hi els vehicles a cobert. Inversions i canvis que calia assumir perquè el mercat incipient ho reclamava.

Quan va morir la mare de Maria del Tura, aquesta i el seu marit ja havien engrandit l’empresa de manera que disposaven d’un centre de missatgeria per a totes les poblacions de les comarques gironines i d’una flota de camions i furgonetes per donar servei a empreses i comerços de les nostres comarques.

Josep Riuró i de Blas, fill gran de Maria i futur hereu de Can Corcoy, s’incorporà a l’empresa a mitjans de la dècada dels setanta, i participà de les decisions i de la transició dels transports tradicionals al transport al detall i urgent, més necessari per a curtes distàncies. Més personal, furgonetes i vehicles preparats per a desplaçaments pròxims, amb un gran magatzem paletitzat a Mas Xirgu, dóna resposta a les necessitats dels clients d’avui. Una nova generació ja es prepara per posar-se al davant de l’empresa familiar, generació que, com les quatre que han dirigit fins avui Transports Corcoy, haurà de donar respostes als nous reptes i necessitats.